1/600 Pavelló corsari de Laurent de Graff

El 1661, el rei Lluís XIV establí per decret que el pavelló mercant francès havia de ser blau amb creu blanca i l'escut reial al centre. Banderes així ja eren comuns des de temps enrere, però cap a la fi del segle XVII el disseny començà a caure en desús, doncs els vaixells civils solien preferir el pavelló sencerament blanc de la Marina de guerra. Malgrat totes les prohibicions, aquesta pràctica seguí estenent-se fins esdevenir majoritària vers mitjans del segle XVIII, essent al capdavall reconeguda i autoritzada per una ordre de 15 de Març del 1765.

En el cas de Laurent de Graff, nogensmenys, és molt probable que optés por hissar el pavelló blau prescrit oficialment, per a emmascarar la seva condició de corsari i passar per un innocent mercant. Allò que sí és documentat és el seu ús de banderes a franges grogues i vermelles, així com blanques amb una o tres flors de lis, almenys durant el seu atac de 1683 a Veracruz (Mèxic). Sembla ser que aitals banderes foren emprades en terra, però m'he permès suposar també el seu ús com a tallamars o banderes de màstil.

Fonts: Gustave Desjardins, «Recherches sur les drapeaux français», Paris 1874 | web Flags of The World (FOTW):Kingdom of France, flags at sea | web Veracruz Antiguo:1683, banderas en el ataque pirata a la Nueva Veracruz

Dimensions: pavelló de popa 12 x 18 mm, banderes de màstil 8 x 12 mm, tallamar 6 x 9 mm, gallardet 4 x 48 mm.