A partir del segle XVII, els vaixells mercants catalans començaren a preferir l'ús de pavellons blancs amb un escut de Barcelona o Catalunya en posició central, més que no pas les tradicionals banderes barrades de groc i vermell (probablement amb la intenció que tinguessin una aparença més homologable a les d'altres regions de l'Imperi Espanyol).
En esclatar la Guerra de Separació (1640-1653), s'hi afegí una flor de lis vermella a cada cantonada de les banderes, simbolitzant així l'aliança amb França.
Font: Francisco Manuel de Melo, «Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña», Madrid 1645
Dimensions: pavelló de popa 12 x 18 mm, banderes de màstil 8 x 12 mm, tallamar 6 x 9 mm, gallardet 4 x 48 mm.