Capsa amb 1 avió bipla de resina de muntatge ràpid, consistent en 3 peces principals de resina, completades per 6 peces menors de metall blanc: tirants, tren d'ateratge, hèlix i pilot. Calcomanies amb símbols nacionals de l'URSS i la República Espanyola. Esquemes de muntatge i pintura basada en la gamma de Vallejo, al revers de la capsa.
El Polikàrpov I-15 es pot considerar un aparell de transició fins l’arribada del monoplà I-16. Conegut a la Unió Soviètica com a “Xaika” (=gavina), a banda de la versió principal de producció, se n'hi va produir una variant amb l’ala superior modificada per tal de millorar la visibilitat del pilot. Aquesta s’anomenà I-15bis. Fou conegut a Espanya amb el nom de “Xato” per l’efecte òptic que produïa l’enorme capó anul·lar del motor radial M-22 (còpia del Wright R-1820 Cyclone) en un aparell tan petit, així com també “Curtiss”, per la seva similitud amb el Curtiss F9C Sparrowhawk, un model de referència a l’època.
El Govern de la República obtinguè de l’URSS una xifra propera als 200 exemplars, que van combatre amb eficiència dins les seves limitacions. Cal assenyalar que a Catalunya se n'hi construiren entre 200 i 250 més sota llicència, a diferents instal·lacions de Reus, Sabadell, Vilafranca del Penedès i Molins de Rei; no obstant, el cert és que molts d’aquests aparells no van arribar a entrar en combat, doncs van quedar a fàbrica en diferents graus de muntatge, per falta de materials o per l’ocupació dels tallers per part de l’exèrcit franquista. A la postguerra es mantingué en servei en missions secundàries fins mitjans dels 50.