Després de la Guerra del Rif i les seves experiències en guerra amb vehicles blindats, l'exèrcit espanyol va decidir finançar el disseny d'un nou tanc lleuger de producció pròpia, en un disseny derivat del Renault FT-17.
El nou model era dotat de potència de foc superior a la dels Renault, mercès a un tipus de torreta especial, dissenyada en dues meitats articulades que podien operar independentment, cadascuna armada amb una metralladora.
El nou tanc fou encomanat a la fàbrica Trúbia d’Astúries el 1926, però la producció fou tan lenta que en esclatar la guerra civil, només hi havia tres models operatius que van restar en mans feixistes, amb un quart model a la fàbrica que els obrers van posar a servei de la República. Aquest darrer fou destruït durant el setge d’Oviedo, amb els restants essent desballestats en acabar el conflicte.