La bandera tricolor vermella, blanca i groga fou instituïda per Carles I amb la intenció de representar els seus dominis, combinant els colors d'Àustria, Castella i Aragó. No arribà a quallar com a bandera de l'imperi hispànic, desplaçada per la creu de Borgonya; però sí que es va consolidar a Flandes (on es va adoptar com a pròpia) i les colònies del Carib (arribant a inspirar de fet alguna de les banderes de la independència centreamericana). L'àliga al mig de la bandera és la de l'escut de Bogotà.
Fonts: Manuscrit anònim de 1670, reimprès a Amsterdam 1966 com «Flags of the World 1669-1670» | web Flags of The World (FOTW):Galleons' Ensign c.1520-c.1701 | José L. Calvo Pérez i Luis Grávalos González, «Banderas de España», Madrid 1983
Dimensions: pavelló de popa 12 x 18 mm, banderes de màstil 8 x 12 mm, tallamar 6 x 9 mm, gallardet 4 x 48 mm.