Espanya comprà els seus 11 primers Renaults el 1922, per tal d'emprar-los al Marroc. Uns altres sis foren adquirits més tard, per a reemplaçar les baixes produïdes durant la guerra del Rif.
A l'inici de la Guerra d'Espanya, 10 d'aquests tancs eren encara operatius, agrupats en dos "regiments" de 5 tancs, un amb base a Saragosa i l'altre, a Madrid. Per aquest motiu, quedaren repartits entre ambdós bàndols en quantitat igual.
Més tard, tant la República com el Govern Basc compraren certa quantitat de Renaults addicionals, principalment de Polònia --setze cadascun. La gran majoria foren capturats o destruits poc després. Cap a mitjans de la guerra, els Renaults supervivents en mans feixistes foren reagrupts al Front d'Aragó per a tasques de segona línia.